El factor humano

La columna de este mes de enero en Nativa ha despertado una enorme discusión entorno a lo humano como valor ético y político. Puedes leer el artículo y la discusión aquí:

Hay palabras que, sin que seamos demasiado conscientes, reaparecen. Se nos meten en la boca sin permiso y poco a poco conquistan espacios discursivos de todo tipo. Al final no podemos prescindir de ellas, parece que siempre hayan estado allí y que siempre hayan querido decir lo mismo. No hace falta ser muy agudo para darse cuenta de que esto es lo que está pasando con la palabra “humano” y todas sus declinaciones: hombre, humanidad, humanismo, humanidades, humanitarismo. En el contexto de la crisis, el recurso al factor humano está volviendo recurrente desde ámbitos y perfiles ideológicos muy diferentes. ¿Por qué? ¿Y qué consecuencias tiene? No tengo una respuesta cerrada, pero sí una inquietud creciente, una sospecha insistente, que me gustaría compartir y invitaros a pensar. (...)


---------

Hi ha paraules que, sense que en siguem massa conscients, reapareixen. Se’ns fiquen a la boca sense permís i poc a poc conquereixen espais discursius de tota mena. Al final no en podem prescindir, sembla que sempre hagin estat allà i que sempre hagin volgut dir el mateix. No cal ser molt agut per adonar-se que això és el que està passant amb la paraula “humà” i totes les seves declinacions: home, humanitat, humanisme, humanitats, humanitarisme. En el context de la crisi, el recurs al factor humà s’està tornant recorrent des d’àmbits i perfils ideològics ben diferents. Per què? I quines conseqüències té? No tinc una resposta tancada, però sí una inquietud creixent, una sospita insistent, que m’agradaria compartir i invitar-vos a pensar. (...)