Seminari novembre 22 - febrer 23
Tota la informació, aquí.
¿D’on ve la idea que som o que podem ser lliures, si ni tan sols hem triat néixer, no sabem quan ni com morirem i la major part d’esdeveniments que ens condicionen no els causem nosaltres? La llibertat és, en ella mateixa, una idea impertinent. Si formem part de l’ordre natural, si estem determinats per les causes que organitzen i encadenen el conjunt dels éssers humans i no humans, ¿per què ens creiem lliures? Si només som una recombinació bacteriana dins de la llarga història de la vida, ¿d’on sorgeix el desig de llibertat?
Vivim abocats a la catàstrofe. El present està prenyat d’irreversibilitat i el futur d’impossibilitat. La incertesa és, avui, l’única certesa. Pugen les temperatures i s’acaba l’energia, pugen els preus i baixen els sous, els drets i la qualitat dels serveis públics. L’apocalipsi sembla garantit i la impotència és el verí que esmicola la salut de les nostres ments i dels nostres organismes. Com mirar endavant sense abraçar el catastrofisme? I com evitar-lo, sense caure al parany de l’autoengany?
La novel·la de Diderot, Jacques el Fatalista i el seu amo, és un manual per moure’ns en el temps contra el nostre temps. Parteix de l’acceptació del fatalisme, de la sentència irrevocable “que tot està escrit allà dalt”, però, sabem cap a on anem? Potser sabem cap a on voldríem anar, però de cap manera on arribarem. La relació entre l’atzar i la necessitat no està a les nostres mans, però això no vol dir que siguem, només, víctimes del destí.
Un altre fatalisme és possible, que no és el que ens fa víctimes de nosaltres mateixos sinó protagonistes d’una història de la quan no som ni els amos ni els autors. L’amo de la novel·la de Diderot no té nom i és el seu criat qui l’inicia als misteris del fatalisme, en nom d’un filòsof a qui no ha llegit directament, però en qui confia: Spinoza.
En aquest curs seguirem la pista de Jacques, del seu amo, del seu filòsof de capçalera i dels seus amors, amics, interlocutors i enemics. El propòsit d’aquesta lectura és conèixer bé l’obra de Diderot i portar els seus efectes filosòfics i literaris als interrogants del nostre present.