9 sept. 2012

Col·laboració mensual amb Nativa


Cada mes envio una columneta a la revista digital Nativa, sota la sèrie "El sol ho encén tot".

Les pots llegir en català i en castellà.

Fins ara, trobaràs les següents:

Jo vull viure aquí
traducción al castellano: "Yo quiero vivir aquí"

Amb aquesta frase acabava una carta anònima que el 25 de setembre va publicar la webBookcamping. Una noia madrilenya hi explicava perquè aquell dia acudiria a la convocatòria “Rodea el congreso”. (...) El seu “aquí” em va semblar brillant, poderós. Era una paraula petita per un desafiament molt gran. En primer lloc, un desafiament enfront del discurs derrotista que ens repeteix cada dia que en aquest país o en aquest tros de món, li diguem com li diguem, no es pot viure; que només es pot desitjar marxar, escapar quant abans millor, i que qui encara rondi per aquí és o bé perquè està lligat o bé perquè no ha tingut possibilitats millors. En segon lloc, per tant, aquesta frase desafiava també els valors que defineixen què ha de ser una vida desitjable: feina, crèdit, productivitat, creixement econòmic…

Tinguem la festa en pau
traducción al castellano: "Tengamos la fiesta en paz"

Finals d’agost i continua fent calor. Pels balcons oberts m’arriben els crits excitats dels seguidors de la final de la Supercopa. Madrid – Barça un altre cop, un altre estiu, un altre any, una altra final. Miro el twitter, per distreure’m, i la gent a qui segueixo i que normalment parla de cultura o de política comenta el partit. En un altre moment, aquesta atenció unànim al futbol no em sorprendria, potser fins i tot em passaria per alt. Però avui, aquesta nit, encara no m’he reincorporat al curs, els nens encara no van a l’escola. Ni tan sols no he tornat a Barcelona. Però de sobte la normalitat sí que ha tornat a les nostres vides. Per fi. Per sort...


The world 

Tarda d’estiu a Barcelona. Fa calor. Fa dos dies que estic “de rodriguez” a la ciutat, capturant temps per mi per poder pensar, per poder escriure. He perdut la noció del temps i ja no sé si la samarreta suada que porto és el pijama o la roba que portava ahir. Fa temps que li he promès a en Jordi Oliveras que iniciaria una col·laboració amb Nativa. Escriure la primera columna és una de les moltes tasques que tinc a la llista, ambiciosa i poc realista, per fer aquests dies. ...   llegir l'article